Entrevistem Marc Sendiu i Inés Lumbreras, d’Ecopime
En plena crisi, dos joves van decidir reinventar-se i crear el seu propi projecte. Han passat quatre anys i, al mateix pols que l’economia, Ecopime comença a donar fruits. Es diuen Marc Sendiu i Inés Lumbreras. Treballen sobretot amb petits emprenedors i es dediquen a allisar el camí per a l’adequació dels espais, en especial amb els requisits tècnics i d’instal·lacions, però també donen un cop de mà amb la paperassa.
En quina situació es crea la vostra empresa?
Inés: A finals del 2012, ambdós estàvem en situació d’atur. Som enginyers i vam pensar a fer el que sabíem, cadascú en la seva àrea.
Marc: Una oficina tècnica, que va començar centrada en enginyeria, però que ara dóna més solucions en altres àmbits.
Com es van a cercar clients?
Marc: Alguns contactes que teníem ja anteriorment, però també va caler mailings, anar a veure finques. Uns clients recomanen a altres i vas trobant la teva xarxa.
Inés: Hi va haver una feina també de porta freda. Alguns clients ens van venir via pàgina web. També estàvem en un lloc diferent, ja que vam començar i vam estar dos anys a l’edifici d’Ig-nova, dins el viver d’empreses. En la seu actual fa un any i mig que hi som.
El sector de la construcció encara està tocat. Això afecta la principal cartera de clients d’Ecopime?
Inés: No ben bé. Ens adrecem primordialment a petits emprenedors que volen començar el seu negoci, és el que fem més. Petits empresaris que han d’adequar les instal·lacions i obres. També ara toquem aspectes d’arquitectura.
Marc: Ens ocupem també d’accions amb ajuntaments i administració pública. Les rehabilitacions i les reformes tenen un volum important. Ara cada cop es nota més que hi ha un repunt, encara que no sigui exactament el nostre ‘target’ de clients, de la construcció.
Tenir una empresa ubicada a Igualada fa difícil trobar clients de zones més poblades?
Marc: El client prioritza la proximitat. Potser sí que hem perdut algun projecte per ser d’Igualada, però hem obert delegacions a Barcelona i Cervera, per donar cobertura i proximitat a tothom. El volum de feina que ens ve d’Igualada és un 20%: certificats, petits negocis, etc., no hi ha un gran volum. Tenim una pàgina web prou potent també, per compensar-ho, per atreure clients de fora. Al Vallès, Sabadell, el Garraf, el Penedès… hi tenim clients i hi treballem molt. Ens hem de moure.
Inés: Igualada també està al centre de Catalunya, o sigui, que en part la ubicació és molt bona.
Els contactes que vénen a Ecopime saben exactament quins serveis oferiu?
Marc: Sobretot els que vénen recomanats. I la nostra pàgina web és prou diàfana. El que ens diferencia d’altres despatxos és que oferim una solució integral, és a dir, acompanyem el client en tots els passos, tant per adequar l’espai a nivell tècnic com en els tràmits administratiu.
Inés: El fet que no hagin de patir per tràmits legals fa que el client vagi més descansat. És una part complementària, la documental, però la part important és assessorar el client per complir la normativa vigent.
Quan es pot tardar, ara, a obrir un negoci? Una fruiteria, per exemple.
Inés: Amb la nova Llei de Simplificació Administrativa, la 20/2009, es pot fer amb una comunicació prèvia. El que es tarda a dir com es vol la botiga, amb el certificat del tècnic i fer les obres. Lliurar la documentació i pagar les taxes. Depèn del tipus de negoci, però en el cas d’una fruiteria és això, el més senzill.
Quina tipologia de negoci s’obre més ara? I en quina tipologia intervé més Ecopime?
Marc: Comerços i restauració, però també indústria, a la part del Vallès. Estem intervenint en implantacions d’activitats, però no parlem de noves construccions, sinó d’adequació als requisits del nou tipus de negoci. Temes d’accessibilitat, de mesures contra incendis, però també la direcció d’obra, arquitectura… volem donar una solució integral, amb els tràmits.
Una ampliació de potència davant la companyia elèctrica?
Marc: També, una solució transversal.
Inés: Les altes dels serveis són complexes. Nosaltres estem avesats a tractar amb aquestes companyies subministradores, però per alguns clients pot ser un maldecap.
Quanta gent es fa enrere quan veu els costos d’adequació d’un local i les taxes administratives?
Inés: Relativament pocs. És un percentatge baix perquè la gent ja ha fet els seus números de quant costarà tot.
Marc: Recomanem que, abans d’agafar el local, hi fem una visita a fi de veure quant pot costar el local. Els aconsellem que es faci una avaluació abans de llogar un local. La inversió és en bona part arreglar l’oficina, amb el cost de les instal·lacions més que l’alta en si dels serveis.
El canvi d’activitat d’un sector a un altre, en un mateix local, costa molt?
Marc: En locals de pública concurrència demanen sovint canvis en la instal·lació, perquè la que hi havia no serveix. Cal fer la instal·lació nova i un projecte tècnic. Si ja compleix la normativa, n’hi ha prou amb un butlletí de reconeixement.
Inés: Aquestes exigències, en locals de pública concurrència, són lògiques. No es pot excedir en la simplificació. Simplificació administrativa ha de ser, sobretot, estalvi de temps.
