Ser emprenedor més que una feina és un estil de vida. Sovint quan algú es planteja emprendre ho fa per diferents motius: per necessitat de tenir una feina, per què després d’anys de treballar en un sector es té el convenciment que ho podem fer millor, per què s’ha trobat un projecte que es creu que pot ser rentable econòmicament… Sigui el que sigui el motiu que et porti a emprendre, una cosa s’ha de tenir clara, emprendre és una carrera de fons, la qual ha d’estar ben planificada. Sovint per emprendre no es tenen en compte tots els factors que són decisius pel bon desenvolupament del projecte com l’elecció del local, un bon pla d’empresa, planificar adequadament els eixos principals del projecte i, sobretot, la planificació financera del projecte a curt, mitjà i llarg termini.
Sempre és recomanable envoltar-se de bons professionals en cada sector ja que cada euro invertit en un professional ens pot estalviar molts diners, temps i mals de cap o fins i tot evitar el fracàs del projecte.
La vida de l’emprenedor sovint és envejada pels assalariats però l’emprenedoria acaba convertint- se en un estil de vida per a l’emprenedor i la seva família. La gestió del risc, el fracàs, l’eufòria, la gestió dels recursos econòmics… són temes claus per no defallir i fracassar en la carrera de fons del nostre projecte. Però i si fracassem, què passa? En la nostre cultura, el fracàs no està gens ben acceptat, però ànims i a tornar-se a alçar. En tot fracàs, s’ha d’aprendre dels errors comesos per tal de no cometre’ls de nou en el proper intent.
[Tweet “La gestió del risc, el fracàs, l’eufòria, la gestió dels recursos econòmics… són temes claus per no defallir i fracassar en la carrera de fons del nostre projecte.”]
Emprenedor, el teu projecte potser no canviarà el món, però el que segur que canviarà serà la teva visió d’aquest.
